El paio marginal (08.01.10)






Normal
0
21






MicrosoftInternetExplorer4

 

 

Rodalies, Mataró.
Tren que va a l’Hospitalet. Final de la tardor. Són les 10.30 pm. Tampoc no
gaire tard. El vagó, àmpliament il·luminat, gairebé buit. Només dues noies
blanques: una de pèl ros i, l’altra, de color castany. Totes dues de no més de
setze o disset anys. Al seu davant –van junts–, de cara a mi, un paio alt i
fort, amb aspecte d’immigrant i marginat i que sembla una barreja de mil llets.
L’individu porta un jersei negre i una gorra també negra i revirada. Els modals
que té semblen manllevats de la presó. El paio, que parla un castellà
arrossegadís i primitiu, d’anys, no en té més de vint-i-dos. Tots tres en el
tren de rodalies, asseguts en el vagó, a l’altra costat del passadís, dues
fileres de seients al meu davant (les noies mostrant-me una seva part d’esquena
i, el paio, un rostre que, personalment trobo burleta i fastigós). Tot són
paraulotes, veus fortes i rialles ordinàries, amb la crítica àcida dirigida cap
a algú a qui acaben de deixar. Un cop arrenca el tren i d’una revolada, el paio
marginal agafa la noia rossa que té just al davant i se l’asseu de cara, amb
les cames de la noia aixencades a banda i banda de les seves, i comença, amb el
sexe i amb les cuixes, a fer veus i moviments exagerats i barroers de qui carda
en aquesta posició.

  

La noia, que sap perfectament (no hi ha cap més passatge
en el vagó) que estic al seu darrere, li comenta, al paio marginal, que jo, un
home que ha depassat la mitja cinquantena i que intenta llegir un poc, estic
veient-ho tot.

 

–Doncs  que 
miri i que n’aprengui –em  repta  amb  la mirada
seva cap a

mi.

–Mirar,  potser, 
però   aprendre’n,  amb   la
 meva edat,  no 
seràs  tu  qui

me n’ensenyi– responc jo, poc acostumat a aquestes
andanades.

–Qué  sí,  
iaio,  que  cada 
dia  s’aprèn   alguna   cosa   i  es 
tenen  noves

experiències: tu observa bé i veuràs com em dones la raó
(tot això, esclar, el paio ho expressa destrossant el castellà).

   

Aquest cop no li dic res. Agafo llibre altra vegada i
intento simular concentració.

  

El paio no ha quedat content amb la meva observació. Parla
amb la noia amb la veu forta, per tal que jo no tingui cap problema d’audició.

 

–El  iaio 
aquest  no  sap   que  la
seva  dona  es  fica
al llit amb el primer

que li truca a la porta. Mi-te’l, amb les ulleres i amb el
llibre, i de segur que no se li aixeca aquest pardal tan minso i rovellat que
deu tenir.

  

El paio marginal intenta provocar-me a fi d’aconseguir que
salti i, possiblement, així tenir l’excusa de pegar-me un mastegot. Jo, amb un esforç
que intento dissimular, amb els ulls clavats a la mateixa pàgina de llibre de
fa quatre o cinc minuts, aguanto l’individu fastigós mentre penso que tanta desvergonya
i grolleria no l’havia vista mai tan clara com avui. Potser és el tren, potser
és la nit, potser és la segona setmana de desembre .

  

Aquí, ara mateix, la meva filosofia casolana sobre els
marges que puc trobar per rodalies, està fixada en  aquest punt.

  

Baixo a l’estació de Premià (aturada anterior del tren a
Vilassar sense que ningú pugi al vagó; deu minuts escassos de viatge tot
plegat). Les dues noies que estaven amb el paio també acaben de baixar. Entre
elles parlen castellà. Abans, responent una trucada al mòbil d’una mare amb el
neguit de la tardança, la noia acompanyant ha parlat en català. El paio
marginal segueix a dins del tren. Fora
del Ritz, de l’Hotel Ars i, de fet, de qualsevol hotel. Qui sap on anirà!

 

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El paio marginal (08.01.10)

  1. Amelie diu:

    Bones!!!

    Renoi quines hitòries que expliques… jejejejeje de veritat que et passa tot això?¿

    Ja sé que molts són llibres o pel·licules… però… els altres et van passar?¿

    Jo amb aquet tiu hagués anat allà i li hagués dit: no sé perquè parles tant si al final la tia està farta sempre de que la deixis amitjes! no veus la cara que fa… jejejejejejejeje

    Bé espero poder escriure’t aviat!

    Petons!!!

Els comentaris estan tancats.