Regreso a Buenos Aires

–Regreso a Buenos Aires, Amadeo!
Era hivern i era un dia feiner. Era al vespre i era el cafè Zuric de la plaça de Catalunya: una taula de l’interior, al pis de dalt. A fora plovia i el cafè estava gairebé mig ple.
–Vos sabés, este es un país pequeño y yo estoy acostumbrado a un país grande como el nuestro. Necesito espacio, seguir de cerca a Boca, las charlas en el boliche, ir a San Telmo a saborear un buen asado… Hermano, somos un país boludamente literario!
La veu se li trencava. Alfredo, que era qui parlava, es va aturar un moment. Estava emocionat, amb un nus gran a la gola. Molt lluny, la felicitat…, aquests petits moments gairebé de quan no penses…
El trencament amb la Roser havia fet que tot es precipités. Per posar-se uns horitzons, Alfredo volia creure que l’amplitud de mires va lligada a la superfície geogràfica, a les grans extensions, fins i tot potser a la Patagònia.
Encara no sabia què podria fer a la tornada a Buenos Aires que no fos passar-ho malament. Ell era periodista i tenia alguns contactes… Un amic amb un càrrec important a Clarín i un altre a La Nación! Com que havia viscut uns anys a Londres, podria fer alguna traducció, entrevistar angloparlants… També, com Cortázar, tenia l’experiència de París, per molt que Rayuela i El perseguidor fossin irrepetibles. En tot cas, ja eren quaranta-dos els anys que arrossegava com un sac, i, la darrera joventut, sabia que se li escolava. Barcelona era un penúltim port: gris, molt lluny d’aquell glamur arquitectònic que mostrava a tot el món. Barcelona, arreu, vessava desarrelament.
Estava decidit: tornaria a l’Argentina, un país on tot, possiblement, seria encara més corrupte que no era aquí. Però era el seu.

No, en el Zuric no tenia cap company de taula. En aquell monòleg que volia telefònic parlava a l’Amadeo, l’amic d’infància que no havia sortit mai d l’Argentina.
Però ningú no gosaria pensar que s’havia tornat boig.
De les orelles, Alfredo es despenjà els auriculars del mòbil –tot el temps apagat–, i s’aixecà. Havia pagat el cafè en el moment de ser servit.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Regreso a Buenos Aires

  1. Josep Maria diu:

    Excel·lent relat, amb un estil narratiu impecable. De segur donaria peu a una novel·la.
    Una abraçada.

Els comentaris estan tancats.