You can go to hell

Febrer de l’any 1993
Ad Dammam, port de l’Aràbia Saudita en el golf Pèrsic
Carregant i descarregant contenidors del portacontenidors Al Khafji: 183 metres d’eslora i 20.000 tones de pes mort.
De dia s’arribava als trenta graus centígrads. De nit refrescava i, el termòmetre, baixava fins als tretze. Aquell Shamal d’hivern –vent emplenat de sorra–, feia dos dies que durava com si fos una boirina, minvant tot el temps la visibilitat. La sorra penetrava pertot arreu. Per poc temps que estiguessis a coberta, la sorra se’t ficava als cabells, al bigoti, a la barba i a la roba. Si no volies omplir els llençols de grans de sorra, abans d’allitar-te, t’havies de dutxar.

Primer m’ho va consultar el primer oficial. Li vaig dir que no, que de cap de les maneres. Després, amb una mena de gel•laba blanca i un birret rodó del mateix color, va venir el capataç dels estibadors a veure’m al despatx. El paio devia rondar la cinquantena.

L’home volia que li firmés el moviment d’un contenidor de mercaderia perillosa que no calia remoure en absolut. Volia remoure’l només per comoditat seva de treball o, més ben dit, per comoditat de treball en alçada d’una grua. Ell, emperò, no estava disposat a assumir el moviment de franc. A l’Aràbia, en general i pel que es veia, s’havien acostumat a imposar la seva voluntat.

Quan li vaig dir que no, es va posar valent, va començar a exigir i a amenaçar. Va ser aleshores que amb un “you can go to hell” vaig enviar-lo a pastar fang. El paio, en sentir això, i en resposta al meu discurs, va perdre les maneres. Em va dir que, a l’infern, hi aniria jo, que era cristià, no pas ell, que era musulmà.

Alabat sigui Allah, el pietós i Mahoma el seu profeta!, vaig pensar.

Tot seguit, el mohamed va sortir del despatx enfurismat i va haver-se d’aguantar.

Mentrestant, i des de l’arribada, ningú de bord no podia baixar al moll, ni tan sols per mirar els calats, no fos cosa que –infidels com érem– contaminéssim la terra del Profeta. Del guardià àrab, que a peu d’escala vigilava que ningú no sortís de bord, vam recuperar la cadira de la nau que, amb caritat cristiana, abans li havíem deixat que utilitzés.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.