Les línies vermelles d’una baralla amb la parella

Recollit del diari Ara algun dia de finals d’agost de 2016.
N’he corregit l’estil i la puntuació.

Per a gent com jo, que ha tingut parelles diferents, les observacions m’han semblat interessants. Jo penso que potser caldria afegir-hi unes gotes de tolerància i de qualitat humana.

Les línies vermelles d’una baralla amb la parella:

El fet que la majoria de conflictes es produeixin en l’àmbit de la parella no té res d’estrany, si tenim en compte el grau de compromís i dedicació que requereix una unió sentimental; si tenim en compte el fet que, aquesta, està formada per dues persones que han nascut i crescut en contextos diferents i que, per tant, arriben a la relació des de camins diversos. Cadascú ha passat per experiències úniques que l’altre no ha viscut, i això fa que, davant d’un problema, tinguem tendència a buscar solucions no sempre coincidents. Qualsevol d’aquestes divergències pot derivar en una baralla.

Els terapeutes insisteixen que barallar-se no implica que la relació no funcioni. Ben al contrari: les baralles, fins i tot les desagradables, són una part normal de la relació, i no tenen perquè tenir conseqüències negatives sempre que seguim una sèrie de regles: fer un esforç per escoltar els arguments de l’altre, no perdre-li mai el respecte (no insultar, per exemple, dient ‘idiota’ o ‘et feia més llest’), no amenaçar de trencar la relació i, evidentment, no recórrer mai a la violència.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Les línies vermelles d’una baralla amb la parella

  1. Josep Maria diu:

    Una reflexió molt encertada. Tant de bo que tothom pensès igual.

    Per cert, vaig voler deixar un comentari en la teva anterior entrada però posava que els comentaris ja estaven tancats (?). Volia dir-te que també vaig anar a veure aquest cap de setmana la pel·lícula Café Society i coincideixo plenament amb la teva crítica cinematogràfica. Sóc un gran seguidor d’en Woody Allen.

Els comentaris estan tancats.