Kirk Douglas

La setmana passada Kirk Douglas, l’actor, va fer cent anys. Per coses de l’atzar, el dia abans havia vist “Path of Glory”, la pel•lícula que amb Stanley Kubrik va fer l’any 1957 i que en castellà es va batejar com “Senderos de Gloria”. Em va arribar després d’un mes de tenir-la demanada a la botiga on normalment compro els DVD’s de segona mà.

Fent marxa enrere, diré que quan vaig pensar que, com a bon cinèfil, tenia l’obligació de veure aquest film, la cosa es remunta a fa dos anys, quan en una classe de francès, una noia va triar-la per fer el seu exposé. Aleshores em va sorprendre que una noia triés un tema bèl•lic, que és un tipus de cinema que, en general, no sol tenir les preferències femenines. En tot cas, una vegada vist el film, vaig entendre el perquè: el film gira a l’entorn del problema ètic de la guerra, del menyspreu de certs poders i comandaments cap a la vida humana (la vida dels altres, per descomptat), i de les ambicions personals que passen per sobre de milers de cadàvers i del dolor de gent que és innocent. Tot això plantejat amb la fredor de percentatges calculats abans d’un combat en el qual, si no recordo malament, ja es dona per bo enviar a morir “només” un 90% de la tropa, sempre que es pugui assolir l’objectiu pretès.

Kirk Douglas, l’actor que en els seu moment ja va reaccionar en contra de la cacera de bruixes de Joe McCarthy donant suport real a Dalton Trumbo amb el rodatge de “Espartac”, dóna la talla humana a Paths of Glory amb la interpretació del paper del coronel Dax.

He mirat la puntuació que li atorga filmaffinity, i és d’un 8,5 sobre 10 punts. Hi estic d’acord.

Com a comentari addicional, aquesta pel•lícula m’ha fet replantejar l’ètica personal a l’hora de participar en una guerra. Penso que va tenir sentit combatre les tropes de Franco i les de Hitler. Per contra, penso que, per als americans, no en va tenir cap combatre les tropes de Ho Txi Minh o les de Saddam Hussein.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.