Era la nit penjant de l’univers

Era la nit penjant de l’univers. Era la nit decorada amb estrelles fredes i distants. I podies cridar, a ple pulmó, que estaves sol, i afirmar que ningú no et sentiria.

Ho escriuries tot damunt d’algun paper com asserció de vida. Escriuries que la nit era un llibre gran i dens conformat per milions d’ombres que volies despullar; que quan la fosca planava sobre el mar podia confondre l’horitzó i que, tanmateix, aquest era el camí pel qual volies caminar.

Cartagena d’Índies, 26 de gener de 1992



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.