L’escullera

Ningú no ho hauria dit.

En un horabaixa fosc d’hivern, es trobava mirant al mar a la punta de l’escullera. De sobte, l’home va agafar embranzida i amb un crit molt llarg s’hi va llençar…

El vent era fort, les onades copejaven el rocam sense cap misericòrdia i allí el van estavellar. L’home es deia, o s’havia dit, Martí Capllonch, àlies en Martí Torrat.

Encara que sense ales, en Martí, d’alguna forma, sempre havia estat volant. Era un somiador de quimeres i impossibles: la dona ideal, el món perfecte, la guerra inexistent. Somnis per experimentar: la caça de balenes i la conquesta del Yukon.

Com el Juli d’Incerta glòria, el llibre d’en Joan Sales i el film d’en Villaronga, l’únic que en Martí Capllonch havia trobat al seu davant es deia infelicitat.

Quan va saber-se la notícia, la família: el pare, la mare i els germans, a banda de sentir molta vergonya per allò del que diran, va respirar.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.