Frases

Havien estat tres setmanes intenses que acabaren sent frustrants. I sí, és ben cert que va ser aleshores quan vaig veure, clarament, que als seixanta-set anys, a punt de fer els seixanta-vuit, encara es podia anar ple d’immaduresa, en aquest cas d’immaduresa emocional: vull, no vull, em faig enrere… No, no m’hi faig!

Era el que m’havia trobat. Amb la mirada retro hi havia molt camí llaurat: el bo i dolent, els errors i els pocs encerts. Al capdavall la vida: just al bell davant. No, no era jo cap personatge de novel•la. No era més que l’home gris real.

Després…, bé, els dubtes s’havien esvanit: triomfava l’emoció per sobre de la raó.

Abans de res m’havia preguntat sobre les causes de la frustració: barreres que semblaven insalvables, cansament de la rutina, ganes de fugir, entrada de noves emocions, soledat, la seguretat del que és estable…, tot barrejat i, al final, jo, que inesperadament m’havia convertit en un desestabilitzador.

Sense ordre ni concert, pensava en frases meves o d’altra gent que se m’havien clavat en el cervell. En recordava unes quantes, només les que l’oportunitat del moment m’havia empès a apuntar. La primera de totes potser seria la d’en Valentí Puig sobre Ciutat, amb el seu «Palma: pàtria i tenebra», la meva pàtria, tan provinciana mentalment. Li seguien, per associació d’idees, altres frases sense un sentit lògic ni planificat.

Em revenia el franquisme que, fins als vint-i-cinc, em maltractava en blanc i negre. També els tramvies del carrer dels Oms que m’ajudaren a somiar tots els colors. Ferits, els colors quedaren desats a la memòria.

Pensava en frases com:

«Hi ha contes que, quan els escrius, t’hi sents tan enganxat com en una fel•lació»(meva).

«Era un noi tan prim, tan prim, que semblava que els meus ulls tinguessin un astigmatisme exagerat» (meva).

«Les distàncies: encara que aparentment siguin iguals, no és el mateix pujar una escala que baixar-la» (meva, encara que suposo que, d’aquesta o d’altra manera, el mateix se li ha passat pel cap a un munt de gent).

«If something is wrong, fix it if you can. But train yourself not to worry. Worry never fixes anything» (Ernest Hemingway)

«Escoltant l’armador del vaixell del qual era capità com desbarrava al meu costat, em van entrar ganes de treure’m la titola i pixar-li a sobre dels pantalons» (meva; pensament ocult; desig reprimit).

«Virtue was vanity dressed up and waiting for applause» (Richard Flanagan a The Narrow Road to the Deep North).

«Cada frase és una oportunitat per iniciar un món. La literatura-Bloom aprofita aquesta oportunitat» (Gonçalo M. Tavares)

Cita de Joseph Conrad a “Nostromo”, referint-se a Nostromo mateix: “…this man was made incorruptible by his enormous vanity, that finest form of egoism which can take on the aspect of every virtue.”

«Given the world that he created, it would be an impiety against God to believe in him» (John Banville a The Sea)

«Una nota pot ser tan menuda com el cap d’una agulla o tan gran com el món; depèn de la imaginació que hi posis» (Thelonious Monk)

«Culture may be even described simply as that which makes life worth living» (T.S. Eliot)

«Le beaucoup savoir apporte l’occasion de plus douter» (Michel de Montaigne)

«Com que és més ço que ignores que ço que saps, no parlis gaire» (Ramon Llull).

NB: Aquestes tres últimes frases, trobades en uns cartells murals en els passadissos del metro de Ciutadella-Vila Olímpica de Barcelona. Anava a veure “Incerta glòria” en els cinemes Icària.

Després és clar, hi ha totes les que mai no m’he apuntat.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.