Gràfic i biològic

El cambrer del vaixell ja ens havia servit el primer plat i la conversa del trio de la taula (Míkel, el primer maquinista; Manolo, el segon oficial, i jo, que aleshores anava de tercer) voltava sobre l’important paper de les dones a la universitat. Segons Míkel –un defensor aferrissat–, esdevenien etèries deeses.
–No et diguis feminista fins que no et mengis i masteguis el que surt del cony sucós d’una dona menstruant!

Això –gràfic i biològic– és el que li vaig dir al primer maquinista, asseguts a taula a l’hora de dinar. El pobrissó deixà de cop la cullerada de sopa que es ficava boca endins i ja no va ser capaç d’empassar-se res més. Sense intenció vaig estroncar-li la resta de l’àpat del migdia. Manolo i jo, una mica preocupats, vam continuar dinant. I tot va ser fent broma, en un intercanvi d’impressions que, a tres, teníem sobre el rol de la dona, sobre el grandiós salt que va suposar-li la segona meitat del segle XX.

No. No sóc cap masclista ni escric res d’això per esplaiar-me o defensar-me de no sabria dir-me què. Sé que era un dia de bona mar i assolellat de primavera, que acabàvem de deixar enrere l’illa de Madeira i que anàvem a Cristóbal, Panamà, de primer port.

Míkel, recuperat i amb gana endarrerida, a l’hora de sopar es va atipar.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.