Hores baixes

El meu petit museu s’emplenava de miniatures de vaixells, de cartes marines en desús i de sextants que havien perdut son horitzó. Els somnis, ja marcits, navegaven sota un fanal de bronze que penjava del meu sostre sense estels ni cap blavor.

Em mirava el vell rellotge de bitàcola que, sense corda, servia per guardar un temps que també ja era passat. I veia que tot era com els llibres que emmagatzemen vides i records, i guarden dates, geografies i emocions.

A davant meu, el món havia canviat. Amb excuses vanes de progrés, el que abans era el treball de cada dia a occident, acabava avui per extingir-se i, en benefici dels imperis econòmics, es posava en mans del Tercer Món.
La tendència era acostumar-se a tot: al buit i a la inseguretat, al desengany i al sempre anar esperant, amb una vida que començava ja a desfer-se i amb uns fills que cada cop eren més lluny i eren més grans.

Per molt que fóra necessari la idea d’esperar, es feia costa amunt crear un espai petit pensat amb il•lusió.

Premià de Mar, 8 d’abril de 1994



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.