Brutalitat

Al que s’ha dit fins ara no hi aporto res de nou, només vull remarcar, a títol personal, el que tots ja coneixem: brutalitat. La brutalitat de l’Estat espanyol gravada i certificada universalment gràcies a la tecnologia del segle XXI.

Tot un reguitzell de periòdics i mitjans de tot el món: The Guardian, The Telegraph, The NewYork Times, CNN, Le Monde, Libération, Bild Zeitung, La Reppubblica…, amb imatges de la violència de la Policia Nacional espanyola i de la Guardia Civil contra ciutadans pacífics i desarmats. Vídeos que en donen testimoni i que ningú pensava que, fora del franquisme, es poguessin repetir. Quelcom del segle passat. L’objectiu: que nosaltres, els ciutadans, no poguéssim exercir el dret de vot; intentar, amb ganes, cosir-nos la boca i trencar urnes; fer sortir la ràbia i la impotència per no haver-les pogut trobar anticipadament, i deixar anar el despit per l’evidència que el president Puigdemont votava després d’haver burlat la vigilància per helicòpter a què havia estat sotmès. De fet, humiliar-nos i posar-nos de genolls: el “vamos a ganar por diez a cero”, que volia la Soraya.

El poder estatal, gairebé sempre ens ha menystingut i ens mirat de dalt a baix com no sigui per penjar-se alguna medalla que saben que no els correspon. Aquest és el mateix poder que ni tan sols s’ha pres mai la molèstia de saber com som. És per això que la resposta catalana els ha descol•locat. La data de l’1 d’Octubre de 2017, ja ha entrat a formar part d’uns fets i d’una història que Catalunya, per bé i per mal, mai no oblidarà, mai no podrà oblidar per les dues claus que la defineixen: violència amb la qual ens han volgut anorrear i dignitat dels qui no hem deixat que ho fessin.

Enrere queda el triomfalisme de la confiscació, per part de la Guardia Civil, de deu milions de paperetes exposades com si fossin el botí més gran aconseguit de cocaïna. Enrere queda el desconcert del braç legal de l’Estat (separació de poders?) amb la desobediència d’una gran part del país davant mesures judicials draconianes a fi d’impedir que la gent pogués votar, mesures que són difícils d’empassar en una suposada democràcia. Enrere, o no, la maleïda frase “A por ellos, oé, oé” de comiat a guàrdies civils a Andalusia per tal que ens donessin una lliçó. Al final, agradi o no, el fracàs i el descrèdit de l’Estat davant del poble català. Seguirem amb l’exhibició de prepotència, de mentida i de cinisme que ens arriba de Madrid. Al davant, temps incerts i complicats.



Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.