Ahir, 10-O

Ho reconec, ahir, dia 10 d’octubre de 2017, en Carles Puigdemont em va deixar descol•locat.

Com milers de persones, tot seguint el que passava al Parlament, em trobava davant una de les dues pantalles gegants que hi havia al passeig Lluís Companys de Barcelona. I sí, vaig quedar descol•locat quan, molt pocs segons després que el president assumís el mandat de les urnes pel qual declarava la independència de Catalunya en forma de república, anunciava que la seva aplicació quedava suspesa per tal de donar temps per al diàleg.

Sóc testimoni directe que, dels aplaudiments eufòrics de la proclamació, es va passar tot seguit a un silenci incrèdul cap a aquesta suspensió temporal. La immensa majoria no ho vam acabar d’entendre. Ja en el tren de tornada cap a casa, puc dir que tot eren cares serioses.

Personalment, com milions de ciutadans de Catalunya, no sóc més que un observador extern de les complicacions de l’entramat polític. En qualsevol cas, vull fer constar, ara i aquí, que, per a mi, en Carles Puigdemont, te crèdit més que suficient d’honradesa i integritat com per a seguir amb el meu suport. Així mateix, espero que el famós “vamos a ganar por 10-0” de la sempre humil i ponderada Soraya Sáenz de Santamaría, pugui ser llegit en un altre format: el de 10-O, dia en què el transatlàntic va veure com la zòdiac punxada, potser amb algun pegat d’urgència, seguia navegant a port segur malgrat les maltempsades.



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.