Pedro Sánchez

En la primera intervenció pública que vas fer quan, per primer cop, vas sortir elegit secretari general del PSOE, vas posar en el mateix sac terrorisme, violència de gènere i independentisme. Aleshores vaig veure que no feies la talla que requereix el líder d’un partit històric com el teu. Això no obstant, he de dir que quan en contra dels dinosaures del teu partit vas plantar cara a votar Rajoy amb un “no” rotund, i aquesta posició va costar-te el càrrec, vaig pensar, per un moment, que podia haver-me equivocat. Vaig pensar que almenys eres valent, íntegre i conseqüent.

Mesos després, quan et vas presentar a la reelecció de la secretaria general i vas guanyar, vaig pensar que, equivocades o no, creies en el poder de les idees i que eres un home honest.
Havia passat una setmana de la teva reelecció i el president del govern espanyol Mariano Rajoy ni tan sol s’havia rebaixat a felicitar-te, “per no molestar”, com ell mateix, irònic, va reconèixer davant la pregunta d’un periodista. En tot cas, vas ser tu que, perdent la dignitat, vas córrer a darrere seu per oferir-li tot el teu suport “patriòtic” contra el problema polític de Catalunya. El suport implicava tota la guerra bruta. De fet, sense ni esperar a què te’l demanessin, vas ajuntar-te amb la dreta i l’extrema dreta, en una deriva política que corromp el llenguatge i la història d’una esquerra, la del teu partit, que un cop va ser.

Pedro Sánchez, et faig corresponsable de la llibertat provisional per a Josep Lluís Trapero i de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Ara mateix, has perdut el meu respecte i espero que el de molts.



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.