El trepidar nocturn d’un vell tramvia

Prou sé que en aquella terra meva que un cop vaig imaginar, la pluja era d’aigua molt més neta i més mullada que la d’alguns països que em va donar per somiar; que en aquella terra meva (i jo sé que injustament), sempre vaig estar ben convençut que el blat era més blat i el pecat molt més pecat. Quan hi posava la mirada, i malgrat trobar-hi certes taques de fosc vermell de sang, de seguida ja pensava en millets, en van goghs i en forns de pa.

Em sabia un home intemporal i volador que no tenia dimensió, i quan, en altura, planejava com un déu aquell meu vol imitador d’un gran ocell, volia veure sempre un tros de mar, i mirar totes les coses com si encara haguessin de passar.
Em retornà el trepidar nocturn d’un tramvia vell, descolorit i ataronjat.

18 de març de 1999



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.