La VIa Flota americana

Avui has recordat quan la VIa Flota americana recalava a Palma de manera regular. Eren els anys seixanta, i el turisme començava a treure el nas per l’illa de Mallorca. La VIa Flota arribava al port amb la idea de donar uns dies d’esbarjo als tripulants. Palma, crec que juntament amb Nàpols, era un dels ports alternatius per al descans dels mariners americans en el Mediterrani. Gairebé sempre arribaven amb un portaavions –que restava fondejat enmig de la badia– i, creus recordar, diversos vaixells menors: fragates, creuers, potser dragamines fins i tot. Aleshores tu feies el canvi d’infant a adolescent.

Una vegada, amb una de les diverses llanxes que es posaven a l’efecte, vas visitar el “Forrestal”, portaavions i vaixell insígnia. Vas quedar aclaparat per la seva immensitat. Si no recordes malament, a dintre hi habitaven cinc mil homes, tot un poble flotant.

Recordes com Ciutat canviava la fesomia amb els uniformes blaus o blancs, segons l’estació de l’any, deixant intacta la gorra rodona i blanca que sempre et recordava el Popeye dels dibuixos animats. Fins aleshores, mai de la vida havies vist cap persona o mariner allargat enmig d’una avinguda en ple tràfic rodat. Les gateres que agafaven eren tan fora de proporció, que els deixaven estirats i sense sentit fos on fos el lloc on es trobessin. Una cosa semblant, anys després, la vas veure en el metro d’Estocolm en un cap de setmana: havies d’anar en compte a no trepitjar la gent que jeia estirada en els passadissos dels vagons, una gent que, mentalment, es trobava fora d’aquest món.

Referent als americans de la VIa flota, tu ja amb divuit o dinou anys, recordes que pels voltant del carrer del Socors, red light area o barri “xino” d’aleshores a Ciutat, hi havia bidons buits i sense la tapa de dalt a la vorera dels carrers. Eren bidons en els quals s’hi feia foc que servia per a que les noies es protegissin del fred i la humitat mentre esperaven els clients. Quan tot això passava, els putaners tradicionals no hi tenien res a fer: les prestacions sexuals pujaven d’acord amb el dòlar americà i les noies rebien reforços vinguts de Barcelona per tal de donar l’abast. De tant en tant, això sí, hi havia alguna baralla en els locals que semblava treta d’una pel•lícula de l’oest, amb botelles trencades, tamborets que volaven i tota la història de la tradició. Gairebe tots els bars amb noms d’estats americans com podien ser Kansas, Dakota o Colorado, posem per cas. Mentrestant, la policia naval americana, amb les lletres PN cosides a la màniga, patrullava la zona per tenir mínimament sota control qualsevol petit o gran desordre que es pogués ocasionar. Si s’esqueia, i s’esqueia sovint, amb les porres feien virgueries i deixaven estabornit en dos segons el col•lega més pintat. Poc més tard, un jeep de la “navy” en feia la collita. Els cossos del estabornits eren agafats entre dos policies navals i llançats a sobre del jeep talment com si fossin sacs de patates. No importava si esclafaven un altre cos, trencaven algun os, seu o d’altri, o si hi havia alguna vomitada: era tot un festival. La policia armada del franquisme d’aleshores, els anomenats “grisos”, que sempre solien patrullar per la zona en circumstàncies rutinàries, es feien fonedissos en temps dels americans.

Com a anècdota curiosa contaràs que, estant assegut amb ton pare a una terrassa de Porto Pi, l’home, en un moment donat, va criticar la manera salvatge de comportar-se dels marines. Amb tot, va resultar que en una taula del costat i solitari n’hi seia un que, per descomptat, se suposa que no entenia res del que ton pare deia. Quina no va ser la sorpresa quan el marine contestà, en correcte català, que no tots eren així. Al teu progenitor se li pujaren els colors i, maldestrament, demanà alguna disculpa. Un cop aclarit el suposat malentès, va resultar que el mariner americà era fill de catalans emigrats a l’illa de Puerto Rico i, a més, un paio molt agradable. Com a desgreuge, ton pare insistí a pagar-li la consumició.



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.