El moix

I ara el cap que se te’n va a quan potser tenies deu o onze anys i estiuejaves a Esporles, a Son Cabot, la petita possessió –catorze quarterades– que va heretar ton pare. Era l’estiu, era horabaixa i s’esperaven convidats. S’havien tret cadires plegables de lona que s’havien col•locat a la fresca de l’ombra del plataner gran de la placeta de l’entrada. En unes taules petites, amb plats, coberts i torcaboques, hi havia preparats uns canapès de sobrassada, de cuixot, de foie-gras i de potser alguna cosa més. Hi havia vi negre, olives, ametles torrades i també una ensaïmada de cabell d’àngel, preparat tot en honor dels convidats. Aleshores teníeu un moix tacat de blanc i negre que feia temps havia deixat de ser un cadell. En un descuit, el moix es dedicà a espipellar i fer malbé el que hi havia sobre taula. Quan ton pare s’adonà, agafà el moix per la cua i, com si fos una fona, començà a donar-li voltes i voltes en l’aire fins que el va estampar amb tota la força contra la paret de les cotxeres del davant. El moix va caure a plom i semblava que era mort.

Ta mare encara tingué temps de preparar uns altres canapès. Potser mitja hora més tard, el moix ressuscità i va seguir amb les sis vides que encara li quedaven. Quan veia ton pare fugia com un esperitat.

Sí, tens aquest record gravat en el cervell.



Quant a bounty

Nascut l’any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.