The Bookshop

Aquest dissabte, dia 16, has anat al cinema Renoir a veure “The Bookshop”, el film d’Isabel Coixet que la teva companya t’ha recomanat. Al teu parer, es tracta d’una obra ben cuidada i d’una gran sensibilitat. Malgrat anar-la a veure amb una certa prevenció per un manifest polític de la directora, has de dir que t’ha agradat. El que no t’encaixa de cap de les maneres, és el misteri de com és possible que una dona capaç de tanta sensibilitat i de contar una història en la qual ataca durament la hipocresia i en què els grans valors són el coratge i la coherència, pugui amagar tanta maldat. Et refereixes al fet concret que, abans que tingués lloc el referèndum de l’1 d’octubre d’enguany, Isabel Coixet va firmar un manifest de suposats intel•lectuals, en el qual es declarava contrària a què es dugués a terme el referèndum i a favor que s’impedís. L’excusa: que no era legal, anant així en contra de la voluntat del vuitanta per cent de la gent del seu poble –Catalunya– perquè se celebrés. Afegiràs que el fet que sigui contrària a la independència del Principat, no suposa cap contradicció amb el dret i deure que té a votar i a fer constar el seu no, cas aplicable també a Juan o Joan Manuel Serrat. Seguir la “legalitat” instal•lada en el NO que ens imposa Espanya (el conegut sis contra u), a més d’una mordassa i un insult, és una indignitat. Sobretot quan ni tan sols s’ha acceptat el diàleg.

D’altra banda (no creus que calgui recordar-ho, però en tot cas, així ho faràs), des de la Generalitat es va demanar diàleg per pactar un referèndum amb l’Estat ni més ni menys que divuit vegades. Aquest consentiment va ser sempre denegat pel govern Rajoy amb l’excusa que la constitució espanyola no ho permet (fals, segons afirmen més de sis-cents juristes), saltant-se així la Declaració dels Drets Humans signada per Espanya. Una Declaració d’obligat compliment i que té prioritat sobre la Constitució.

La pregunta que et fas és: com és possible aquesta incoherència davant de postulats a “The Bookshop” a favor del coratge i de la integritat moral. Et preguntes, i possiblement no ho sabràs mai, què hi pot haver al darrere: pressions, l’entorn, interessos econòmics, xantatge, la banalització del mal de què parlava Hannah Arendt o, simplement, un exercici directe de la malignitat. En tot cas no hi veus l’encaix.

Sí, et dius, Hitler era un amant de Wagner i Al Capone ho era de l’òpera. També saps que personatges famosos per la seva crueltat són hi han estat grans amants dels animals. Així mateix, del llibre de poemes “El rastre blau de les formigues” d’en Ponç Pons, reculls un paràgraf on escriu: «Fascinat per novel•les com “Fam” o “Benedicció de la terra”, he llegit una documentada biografia de Knut Hamsun i la meva admiració per ell s’ha esfondrat. Té raó Molière quan insinua: “Es pot ser bona persona i fer els versos malament”, però també es poden fer grans obres i ser humanament un miserable.»

També saps que, de la Coixet, no coneixeràs mai l’autèntica resposta.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.