La remor sorda de la llevantada

Aquest capvespre fosc, primer dia de març de 2018, en què la pluja i el fred intens ja us ha deixat, caminaves cap a casa per la vora de la Nacional-II. Entre el poc espai auditiu que la circulació fluïda de cotxes per la carretera dos sentits deixava buit, se sentia la remor sorda de la llevantada que copejava el litoral. Era un temporal profund que arribava de la negror de mar endins i, virtualment, s’estavellava contra els llums dels automòbils. En aquella hora, la lluna plena encara s’amagava rere l’horitzó.
Com a fet inevitable, has hagut de recordar la llevantada que en viatge de Bilbao cap a Gènova vares entomar l’any 2001. Era per aquesta mateixa costa catalana, una mica més amunt, arran del golf de Roses. Hi vas haver d’entrar d’arribada per fondejar durant vint hores per tal de quedar a redós del temporal. El vaixell, era un petit costaner d’una naviliera mig pirata amb bandera de Madeira i, les onades de set metres, literalment se te’l menjaven. ¡Com –aleshores–, haguessis envejat el redós que ara vius a casa teva, i la sensació de confort petitburgès un punt massa decadent que experimentes! Què sol, penses, vas estar tot al llarg d’aquell any de 2001! També penses que és gairebé indecent que encara tinguis esma de queixar-te.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.