El Cairo confidencial (The Nile Hilton Incident)

Aquesta tarda de dissabte, escapant dels tambors de guerra de l’Estat, has anat al cinema, a veure El Cairo confidencial (The Nile Hilton Incident), un film suec amb guió i direcció de Tarik Saleh.
Com diu més d’una crítica, es tracta d’un film negre en estat pur. Noredin, el personatge principal, és un policia alhora corrupte i antiheroi, dos mots que el director fa encaixar perfectament. De rerefons, la frustrada primavera àrab de 2011 i els fets violents de la plaça Tahrir. Tot embolicat de corrupció en l’àmbit d’un país sencer on cada cosa té el seu preu en diners. Això no obstant, es posa una lupa d’augment sobre el cos de policia; una policia que, potser una mica més que arreu, treballa a les ordres del poder. En el film hi ha incloses escenes de tortura que, això sí, només se suggereixen i no cauen en el mal gust de fer-se explícites.
En pantalla s’hi descriu un Caire francament caòtic i amb extremades diferències socials. L’ambientació que envolta aquesta història, penses que és força reeixida. De tot plegat, et quedes amb una frase que has llegit a l’apartat de crítiques que té el web de filmaffinity: «no hay una sola escena de la película en que el humo del tabaco no invada la pantalla.» La frase et sembla d’una gran força literària. Així mateix, penses que és digne d’esmentar la conversa que, anant de passatger amb un taxi, Noredin té amb el conductor. Particularment amb el canvi de discurs del taxista quan s’adona que a darrere seu viatja un policia que vesteix de paisà.
Per acabar, diràs que és una thriller amb un ritme amb alts i baixos, que es revifa totalment cap a un final de real impacte. Penses que no cal dir que el thriller t’ha agradat.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.