Fa seixanta anys

Avui, primer dia de maig, el Bayern de futbol (pel que diuen les cròniques de forma immerescuda), ha quedat eliminat pel Reial Madrid a les semifinals de la Champions. No entraràs a valorar una eliminatòria de la qual només has vist l’últim quart d’hora. En tot cas, tot plegat t’ha dut a recordar la Copa d’Europa que es jugava quan eres petit, diguem que entre els sis i els onze anys teus, encara que pot6ser no tants. Aleshores solies anar a veure les finals amb ton pare. Anàveu al Bar Lisboa de la Plaça de l’Olivar de Palma. Eren uns temps, aquells, en què poca gent tenia televisor a casa i, en ocasions com la d’una final, el bar, que sí en tenia, estava ple de gom a gom. Era l’època eufòrica de les cinc copes del Reial Madrid, amb els Di Stefano, Puskas i Gento legendaris sobre el terreny de joc. Era l’eufòria dels franquisme. En ocasions com aquelles –a la cara et ve un somrís–, tenies permís del pare per demanar un cafè amb llet.
L’atmosfera que recordes és la d’un local com immers en una boira de fum de cigars i cigarrets. Amb un fum que, a moments, agafava forma de fils horitzontals penjats enlaire que gairebé podies tallar amb unes tisores. Els cambrers anaven de bòlit tot el temps, sobretot a la mitja part. Recordes la barreja d’olors de cafès i de conyacs, com es deien aleshores els brandis vulgars d’ara mateix. També recordes que l’ambient acústic de certs moments podia arribar a ser ensordidor: tot ple de renecs, exclamacions i comentaris amb veu alta. Penses que, potser de forma interna, la dictadura no va viure mai uns anys millors. Des de petit i aleshores, se t’havia adoctrinat amb les delícies del franquisme i se t’havia negat el coneixement escrit de la teva llengua i de la història del teu país. En qualsevol cas, a fi de ser honest, diràs que ton pare, parcialment, va corregir aquest error.
Un cop acabada la transmissió del partit, el teu progenitor i tu tornàveu eufòrics cap a casa, amb els ulls plens d’un fum que encara coïa i amb la gargamella que necessitava respirar aire pur altra vegada.
El Bar Lisboa ja fa molts anys que no existeix. Mentrestant, seixanta anys després, la dictadura sembla que vol recomençar.

Ernest Folch, comentarista del diari Sport, resumeix amb tres claus la història guanyadora del Reial Madrid: la capacitat inaudita de supervivència; l’aparició de l’àrbitre en moments crítics, i la història d’amor amb la deesa Fortuna. Afirma que els noranta minuts del partit contra el Bayern són un resum perfecte d’aquesta història.
Com a nota curiosa, afegiràs que si avui en dia el Reial Madrid juga contra un equip alemany, anglès o danès, aniràs, no cal dubtar-ho, a favor de l’enemic del Reial Madrid.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.