Mediterrani (2)

«I penses en tot el que et sap greu, en el que voldries no haver dit o no haver fet. Des d’aquesta talaia intemporal on el blau és tan silent, tan pla i profund, i on el sol quasi cremant es torna Mediterrani pur i blanc.

I això va ser escrit molts anys abans, el 5 de juny de 2005, però el Mediterrani és un mar intemporal, amb una qualitat tràgica que ajunta Paris i Helena amb Menelau, que fa intervenir les tares humanes dels déus de l’Olimp, per molt que et costi creure ni tan sols enen la idea d’un. Penses que el teu déu és una barreja de sang, de somni i d’injustícia, que potser és una matemàtica perfecta que no veus. Penses que a tu i a tots, des del seu supremacisme desdenyós, us té abandonats.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.