La professió

Penses, sovint, en les diferents etapes de la teva carrera professional.

Preocupar-te d’estar al dia de noves publicacions era per a tu molt important. Compraves les novetats bibliogràfiques sortides al mercat. Durant els mesos de vacances les llegies o, més aviat, les estudiaves. Així mateix, repassaves textos diversos sobre la mecànica o la física del vaixell (l’estabilitat va ser sempre i per a tu un tema preferent). Intentaves no oblidar els coneixements antics de la trigonometria plana i l’esfèrica, les regles de navegació i els diversos abalisaments. Seguies les noves publicacions sobre meteorologia o sobre carregaments, estibes especials i mercaderies perilloses. Feies immersions aquí i allà sobre maniobres de port en condicions adverses de vent, pluja, boira, corrent i condicions de càrrega diverses. A les llibreries del port de Rochester, d’Hamburg o de l’Institut Hidrogràfic de Barcelona, solies comprar llibrets de la Stanford Maritime de Londres sobre temes diversos de màquina i coberta.

Recordes que, en general, hi havia poca cosa, gairebé res, publicat en català. En tot cas, el que importava en tot moment era tenir la carrera agafada de la mà. Creus que en línies generals ho vas aconseguir.

Amb els anys, diguem que cap als teus cinquanta, va arribar-te el cansament i la desmotivació. Per a les navilieres, el capità havia esdevingut un boc expiatori, una figura de la qual, per imperatiu legal no podien prescindir. Si feies l’impossible per no perdre les mans d’estiba que, de manera arriscada, ja s’havien contractat i ho aconseguies, ningú no et felicitava. Per contra, si el que feies era respectar el codi ètic de la teva professió: estabilitat de la nau, respecte del disc Plimsoll, nombre límit de passatgers…, et deien a la cara que no eres un capità rendible i, quan no et feien xantatge de dir-te que et posarien de potes al carrer, t’hi feien directament. Vas arribar a odiar el contacte amb aquesta subespècie d’immorals que, en bona part, poblen les oficines de les companyies de navegació. En certa forma et vas deixar anar amb els coneixements que en aquelles altures de la vida ja havies adquirit. El que importava era l’obediència als ignorants en benefici del dòlar a curt termini. Si el benefici a llarg termini era desastrós: respecte cap a la vida del vaixell, incloent-hi espessors, resistències i torsions, per no parlar dels tripulants…, quan tot això s’esdevingués, es posaria en el gran compte perdut dels ignorants i de la incompetència dels capitans. Els oficinistes, amagarien correus d’avís o alerta, correspondències molestes i, si calia, tot el que els fes nosa es destruiria.

Pots afirmar que el cansament no es va notar.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.