Pacífic est. costa peruana, a 13º de latitud sud

Lima,
Des d’aquesta talaia cara al mar que tens a Barranco,
Observo els vostres trens d’onades llargues i espaiades del Pacífic.
Els vostres trens d’onades que rompeu en blanc d’escuma
Sobre el gris del vostre llom.

En aquest lloc temperat i adust d’aquesta costa d’aigües fredes
Que beu del corrent de Humboldt,
Sou trens d’onades ben rebudes, acollides i estimades
Per la sorra que abraça tot el gris del vostre hivern.

Observo l’horitzó que, tallant el gris en dos,
Ho ensenyoreix gairebé tot.

Horitzó, penso…,
Mira que n’ets de plàcid i llunyà
Amb aquest teu tímid punt d’oblit i d’eterna soledat!

Un somni indefinit recomana engrapar el temps que se’t passeja tot surant pel bell davant; un temps que, després, caldrà deixar que se t’escorri de les mans, demanant que llanci el fals rellotge acostumat a fer de dictador, suplicant que es quedi sol amb saviesa no distant, de no rellotge i no passió.

Callao, any 1984

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.