Els mafiosos i la por

I ara penses en la por. Penses que n’hi ha de molts tipus. Penses que cap dictadura es pot mantenir en el poder si la gent perd el temor i li planta cara. Això, els anarquistes, fa molt temps que ho van entendre bé, i d’això, els sorayos, encara que sigui parcialment (eleccions 21-D; defenestració del govern central l’1-J), és probable que n’hagin extret alguna lliçó. Però, com has dit abans, de por n’hi ha de molts tipus, i ara en parlaràs d’una que és, si més no, curiosa, sempre segons el teu parer.

Els personatges secundaris de les màfies americanes, sicilianes o d’onsevulla que fossin, van decidir en un moment determinat de la seva existència, que havien de triar entre la por al risc alt d’una mort prematura o un passar pel món amb diners a la cartera, vestint bé i doblegant molt poc el llom. Els més fills de puta i els més intel•ligents, tenien l’opció, fins i tot, d’arribar al cim de les organitzacions criminals a les quals pertanyien.

Per descomptat, i a perpetuïtat, les ètiques i els sentiments, van haver de ser llençats al cubell de les escombraries.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.