4321

4321, la novel•la. Reflexions sobre l’art, la creació…, la suposada part que portem a dintre de ser déus. Una part d’humanitat, una altra de vanitat i una darrera de futilitat! A la novel•la de Paul Auster, que ara mateix estic llegint, hi queda tot prou reflectit. A banda d’això, Auster es recrea jugant amb les paraules i la fonètica a través dels personatges que hi col•loca. És capaç de convertir la Sorbonne en la frase anglesa sore bone (os adolorit) o l’expressió francesa au contraire en la traducció anglosaxona o cunt rare (o cony rar), sense “h” darrere la lletra “o”. També en partides de tennis fictícies, fa jugar com a contrincants noms divertits com poden ser Veronica Lake contra Dick Diver; Miles Standish contra Sitting Bull; Loretta Young contra Victor Mature o Claude Rains contra Muddy Waters. A banda d’això, Auster, per a mi, representa una immersió en l’àrea que uneix Nova Jersey amb Nova York. Aquí, la part de Brooklyn, és una altra història.

Durant dos anys, navegant de capità amb els portacontenidors bessons Al Khaimah i Al Khafji, vaig fer ruta regular amb Port Newark, port just al davant de l’aeroport internacional amb aquest nom. Hi feia escala cada quaranta-set dies de mitjana. Aleshores, cobria la línia d’Extrem Orient (Costa Est americana-Singapur), i estàvem noliejats per la UASC (United Arab Shipping Company), un consorci dels Emirats. D’aquell temps em va quedar l’embruix que per a mi significa Nova York, la ciutat de les ciutats a tir de Pedra de Port Newark.

La coneguda com a ciutat dels gratacels és un lloc on tot és gran i dur, i sòrdid i elegant. És un lloc on, des del primer moment em vaig sentir integrat. Parlo, particularment, de la part que va de Manhattan South a Central Park, costat de l’hotel Plaza. L’embruix que em va encantar aleshores, perdura encara avui.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.