En el mar

En el mar, de l’holandès Toine Heijmans

En aquesta novel•la marinera escrita en primera persona, es narra la història d’una aventura molt arriscada que un capità de iot emprèn amb la seva filla de set anys, en un viatge de dos dies pel mar del Nord. No faré de spoiler, perquè no vull trencar la intriga, que la té. En qualsevol cas, diré que el llibre m’ha fet reflexionar sobre la supèrbia que sol tenir la gent de la nàutica esportiva.

Durant cinc mesos de l’any 1994 –en aquells moments jo era a l’atur–, vaig fer classes a futurs patrons de iot. Abans de començar-les, els alumnes –tots homes i, d’edat, devers la quarantena–, sentia com parlaven en el bar, mentre feien un cafè, de les seves “aventures marítimes”. Parlaven de tal manera que més d’un moment em vaig preguntar si l’autèntic capità era jo o eren ells. Abans de poder escapar de l’atur i tornar a embarcar en un mercant, vaig fer dos cursets per a aquesta classe de patrons. El segon cop, quan ja sabia de què anava l’alumnat i per tal d’abaixar-los els fums que intoxicaven, ja els vaig fer saber des del primer dia que, en condicions normals, un setanta per cent aproximat, aprovaria l’examen i es trauria el títol corresponent, però que de cap manera es pensessin, per això, que sabien navegar. A fi que m’entenguessin, els comparava amb algú que s’acaba de traure el carnet de conduir cotxe i que al que més pot aspirar per un bon espai de temps, no és a altra cosa que a ser un “dominguero”, expressió prou despectiva perquè l’anessin rumiant. Llevat d’honroses excepcions, recordo que, entre ells, hi havia molt de fanfarró i molt nou ric, sobretot nascuts de la bombolla del ciment.

En un cas a part, recordo que fa anys, un d’aquests patrons, en un sopar i bravejant de navegant solitari, relatà que en una travessia des de l’estret de Gibraltar fins a les illes Canàries, va estar a punt de sotsobrar per culpa del mal temps i, penso, que d’una avaria en el buc. L’home va recórrer a Salvament Marítim i el varen rescatar. Però el que aquí vull apuntar és el fet que un milionari per herència, com era el d’aquest cas, es vantés d’una “aventura”, el rescat de la qual el vam pagar entre tots. Encara ara aquestes coses em subleven.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.