Un naufragi sense morts

Any 1971. Vaixell: Monte Udala; noliejat per Líneas Ybarra a Naviera Aznar. El vaixell és al port de Palma. A més de fer-ho a l’illa, carregarà a diversos ports peninsulars amb destinació Brasil. Jo estic en període de pràctiques i cerco nau on embarcar. Per a mi, Brasil és un imant. Sé que el vaixell no porta alumne. Il•lusionat, m’hi acosto per tal de provar sort. Em rep el primer oficial, una persona amigable i molt correcta. Em diu que, si vull, com a alumne en pràctiques, legalment puc embarcar, però em fa una petita reflexió: amb aquest capità, els alumnes anteriors, de seguida que han pogut han tocat el dos. Sembla que alguna dèria contra els alumnes o agregats fa que aquest senyor amargui la vida dels que s’hi embarquen. Me’l crec! El fet és que no tinc cap gana de passar-ho malament i, molt a pesar meu, desisteixo d’enrolar-m’hi.

És un cop passat un mes o un mes i mig, que llegeixo en el diari que el Monte Udala ha naufragat. La causa: una via d’aigua. Sembla que un vaixell de bandera liberiana i un altre de la marina brasilera han intentat salvar-lo remolcant-lo fins a port. La mort del Monte Udala ha estat lenta, de gairebé dos dies abans d’anar al fons del mar. La tripulació –tota–, ha estat rescatada pel Freeport, el mercant liberià.

Obtinc, del blog “Puente de mando/ la mar es mi camino”, de Juan Carlos Díaz Lorenzo i publicat amb data 30 de gener de 2018, una sèrie de detalls sobre el vaixell i sobre el naufragi. També les fotografies.

D’edat, la nau (1948-1971), tenia un any més que jo, o sia, en tenia vint-i-tres; una edat prou avançada per encara navegar. M’assabento que fou construïda a les drassanes d’Euskalduna. El mercant era de càrrega i passatge, tenia sis bodegues i mitjans propis de càrrega i descàrrega. En qualsevol cas, i a partir de l’any 1962, va quedar relegat al tràfic de mercaderia general. En el seu moment, l’any 1959, havia fet dos viatges a Melbourne, Austràlia, el primer des de Bilbao i el segon des de Santander. Hi va transportar més de 400 emigrants.

D’acord amb el blog esmentat una mica més amunt, el dia 6 de setembre de l’any 1971, en viatge de tornada cap a Espanya, el Monte Udala va patir una via d’aigua que inundà la sala de màquines. El vaixell aguantà prou temps a flot abans d’enfonsar-se. Tot això passava, sempre segons el blog de Juan Carlos Díaz Lorenzo (un blog que sembla ben i prou documentat), a 70 milles del port d’Ilhéus, Brasil, en posició 15º 02S i 36º 38W.

Les característiques principals de la nau, eren: 148,5 m d’eslora; 18,92 m de mànega; 12,1 m de puntal; 8.750 tones de pes mort i 7.300 cavalls de potència propulsats per un motor Sulzer que podien fer arribar la velocitat (almenys teòricament) a 17,5 nusos.

El que vull amb tot això, és anar a parar al poc comandament que tenim sobre les nostres vides. De fet, vull anar a parar, un altre cop, al llibre 4321, de Paul Auster: agafes un camí o n’agafes un altre, i sense cercar-ho, la vida et pot canviar de dalt a baix. Com en el llibre, pots arribar a tenir quatre històries diferents, o deu, o vint, o les que calgui.

Si hagués fet aquest viatge amb el Monte Udala, potser hauria canviat la visió del món de la mar. Potser, fins i tot, la meva vida hauria emprès un altre rumb. La realitat és que no ho sabré mai ni tampoc em preocupa. Això sí, hauria pogut escriure sobre els fets en qualitat de testimoni i, per descomptat, no es tractaria d’aquest simple full informatiu. A l’escrit, potser hi hauria por, tensió o, qui sap, si la poesia d’un adéu. Compto que, com tothom, malgrat el capità, hauria sobreviscut.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.