Fer-se totes les il·lusions possible

Acabo de llegir Fer-se totes les il•lusions possibles, de Josep Pla. Es tracta d’un recull de notes que l’home de la boina va escriure els anys cinquanta i seixanta; notes molt variades, àgils i plenes d’observacions, algunes molt agudes. En elles hi detecto una manca d’acabament, possiblement perquè no eren més que això: notes. En tot cas, el que més em sorprèn d’aquest compilació, tal vegada perquè no he llegit prou l’obra de Pla, és la crítica despietada que fa del franquisme i de la corrupció que li és inherent. Parla “d’aquest règim d’abjecció de Franco” i, referent als espanyols, “Es pot conquistar amb un arrauxament. Colonitzar implica intel·ligència, Espanya”; observacions, les dues, de gran calat! Així mateix, Pla analitza la idiosincràsia del poble català d’una manera lúcida, encara que potser, referent a la por, ara ha evolucionat. El llibre s’acaba amb tres cartes dirigides a Pla: una de Carles Sentís i dues de Maurici Serrahima.
La presentació del recull la fa Francesc Montero: per a mi, indigerible fins al punt que no l’he poguda acabar.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.