Les nostres riqueses

He acabat la lectura de Les nostres riqueses, de la jove escriptora algeriana Kaouther Adimi. El llibre, basat en fets reals, l’he trobat interessant, però per sota de les expectatives que hi havia dipositat (tan bé n’havia sentit a parlar). En el llibre, centrat en la figura d’Edmond Charlot, un aleshores llibreter i editor pied-noir d’Alger(que entre d’altres, va publicar Gide, Giono i Camus), hi surten les gran fidelitats, el desinterès econòmic, les enveges, les desavinences, les rivalitats…, fins i tot (Jean Amrouche), alguna forma suposada de traïció. De rerefons, el drama algerià de la pre i la post independència del país.

   Amb vint-i-un anys, fent les pràctiques de mar, vaig passar cinc dies en el port d’Alger. De les coneixences que allí vaig fer, recordo la d’un periodista de la televisió que em parlava de com els francesos els tractaven com a gossos. El llibre ho confirma. A més, causa impressió el breu relat que es fa dels fets de París del 17 d’octubre de 1961 i dies posteriors, quan, en protesta pel toc de queda declarat pel govern francès sobre els algerians de París, van ofegar en sang una manifestació pacífica d’homes, dones i nens d’aquest país: van anar directament a la caça del nord-africà. Un munt de cossos morts van aparèixer a les aigües del Sena. La brutalitat policial sembla que va ser de no dir. A Catalunya, encara que hagi estat sense morts, això, molta gent sap de què va.

Quant a bounty

Nascut l'any 1949 a Ciutat de Mallorca. Capità de vaixell jubilat. Entusiasta de la literatura.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.